El matí del 3 de novembre de 2010 prop de 30 integrants de la PAH ens desplacem fins a la Bisbal del Penedés, als afores de Barcelona, on residia Lluís i el seu fill, amb algunes pancartes, samarretes verdes, roba d'abric i molts nervis. Aquest 3 de novembre era la data que havia fixat el jutjat perquè Lluís, un home que s'havia quedat sense treball i que tan sol percebia 426 euros de prestació per desocupació, abandonés la casa després que Catalunya Caixa s'adjudiqués l'habitatge en un procés d'execució hipotecària. A més li seguien reclamant un deute de més de 100.000 euros. Però Lluís mai es va donar per vençut. Amb un fill de tretze anys al que adora, no podia donar-se per vençut, com sol dir. Així que va decidir fer el pas. Un pas que anava a tenir una enorme transcendència. En aquell moment no era fàcil. Resistir al desnonament no passava per la ment de les famílies. No existia en l'imaginari de les persones. La majoria abandonaven l'habitatge pel seu propi peu una vegada subhastada, temorosos que un dia per a un altre vingués la policia a desnonar-los. Però Lluís va dir prou. Feia falta coratge i una fe cega en els companys de la Plataforma, als quals havia anat coneixent a poc a poc, setmana després de setmana, en el fragor de les assemblees.
Així arrencava la campanya "StopDesahucios", que acaba de complir un any superant la simbòlica xifra dels 100 desallotjaments paralitzats.
Un any després Lluís segueix vivint a la seva casa de la Bisbal després d'haver evitat el desallotjament fins a en cinc ocasions. Però no solament això; la denúncia i la constant pressió exercida sobre Catalunya Caixa ha obligat a aquesta última a rendir-se. A dia d'avui Lluís dorm més tranquil. El desnonament s'ha suspès de manera indefinida. Lluís ja no està preocupat pel seu cas. Ara li preocupen les persones que es troben en la mateixa situació en la qual es trobava ell, fa amb prou feines uns mesos. Per això no es perd mai un desnonament. Per això no es perd mai una assemblea. Per això, al costat d'altres companys, ha impulsat una PAH local prop de la Bisbal.
I és que la història de Lluís és també la història de molts i moltes que hem decidit perdre la por. Que hem entès que juntes podem i ens hem posat a treballar. Perquè cada dia som més els que ens ajudem i remem en una mateixa adreça. Perquè cada dia aconseguim petites grans victòries que ens assenyalen el camí. I encara que encara ens queda molt recorregut, tornem a cridar alt i clar que sí es pot i que ho estem aconseguint:
- La PAH, amb l'ajuda del 15 M, ha aconseguit paralitzar desenes de desnonaments.
- Hem aconseguit dacions en pagament.
- Hem aconseguit que es reallotgin a famílies sense ingressos en habitatges socials
- Hem elaborat propostes viables, possibles i necessàries que s'han fet un buit en l'agenda política. Propostes que la immensa majoria de la població recolza.
- S'ha aconseguit que bancs i caixes siguin més receptius i estiguin més disposats a negociar dacions i lloguers. No perquè són més bons, sinó perquè els hem obligat a cuidar més la seva imatge.
- Hem obligat a les administracions a moure fitxa. Primer van augmentar la quantitat de sou *inembargable. Després van introduir modificacions en la LEC i ara els bancs s'adjudiquen els habitatges per un 60%, i no un 50%. Un canvi ridícul i insuficient, però que ens marca el camí.
- A Catalunya, on la PAH va néixer en 2009 i on ja existeixen més de 20 PAH’s locals, l'administració s'han vist obligada a crear un servei de mediació per a afectats i a estudiar altres propostes, esperonada per una forta mobilització social.
- Més de cent ajuntaments ha aprovat mocions instant al govern central a modificar la legislació hipotecària. En alguns ajuntaments s'han creat comissions mixtes per abordar la problemàtica i discutir mesures concretes.
No podem baixar els braços, ni molt menys. Però de tant en tant no està de més fer un alt en el camí, girar la vista enrere i adonar-nos del que hem avançat. Encara ens queden moltes batalles per lliurar. Però si seguim units com fins ara, ho anem a aconseguir.
Font: PAH
No hay comentarios:
Publicar un comentario